8/1/12

SIMPLICITAT VOLUNTÀRIA


Mariona Iribarren Nadal, historiadora de l'art

La meva petició pel 2012:

Que deixem de voler tapar els forats amb pedaços, quan són, precisament, les escletxes a través de les quals podem veure que aquest castell malgirbat que ens han muntat, -que ens costa tan d’esforç mantenir i que, en el fons, no ens agrada-, no s’aguanta per enlloc.

Hem de recuperar la sobirania, dels nostres territoris, de les  nostres vides. Esclaus de l’espiral d’una economia que no està al servei de les persones, sinó al servei de la vanitat d’uns pocs, hem perdut tot allò que de valor i, el què és més greu, la creença que ens pertany.

Ser capaços de saltar a l’altra banda de la competició d’individualisme ferotge que se’ns vol imposar, de pensar-nos més enllà de nosaltres, de l’egocentrisme defensiu i d’actuar per tenir cura dels altres i del nostre entorn. No per sacrifici, sinó pel plaer de retrobar-nos amb els altres i amb l’entorn i, de retruc, amb nosaltres mateixos.

Necessitem urgentment tornar a unir els nostres veritables valors amb cadascun dels nostres actes quotidians. La millor resistència –i el millor descans- contra una inèrcia deshumanitzada que només busca xuclar-nos cada vegada més per créixer il·limitadament, que seguim consumint al preu que sigui, és la simplicitat voluntària.

2 comentaris:

  1. Simplicitat, si! ben trobat... però com aconseguir-la i defensar-la per a
    qui no sembla poder sortir del llindar de la pobresa?.
    No n'hi ha prou amb "la bandera" per avançar...; cal traçar camí, estudiar als enemics i marcar objectius.
    La resta pot semblar lírica i prou.

    Àndria

    ResponElimina
  2. Magnífic escrit, Mariona. Estic totalment d'acord amb tu. Em de conquerir la nostra sobirania personal; econòmica, emocional i mental. Una bona noticia: és barat, les millors coses les podem aconseguir gratis; Ara bé, algunes dificultats: necessitem tot el temps del món, i fer-ho plegats; aquest camí, en solitari, és quasi una quimera.

    Antoni C.

    ResponElimina