11/3/13

EL COMPROMÍS















Gemma Cascón

En el moment actual es fan indispensables dos elements clau per a ser capaços de canviar un entorn que ens asfixia: la confiança i el compromís. Sinó recuperem la noció de confiança ens serà difícil de conviure en una societat que pugui basar-se en la cooperació entesa com un espai comú on es treballa, s’actua, en benefici de la col·lectivitat Per tant ens cal prèviament re-situar-nos com a individus dins d’aquesta col·lectivitat. No s’hi val amparar-nos sota un escut de supervivència que ens protegeixi a nosaltres sense tenir en compte als altres, perquè el que fem és potenciar el nostre egoïsme. Cal “deconstruïr la noció d’egoïsme que ja va emergir a principis del segle XVIII quan es creia que calia maximitzar només l’interès propi sense parar atenció als altres. Perquè tornin a aparèixer els altres a la nostra societat hem de transformar l’egoïsme en altruïsme i anar cap a una justícia social”. (Michela Marzano). Què ens fa egoïstes? Una societat capitalista basada en la competitivitat, en les diferències socials, en el valor dels béns materials, en el seu caràcter efímer, en el poder, en la por, en la no mesura de les conseqüències que les decisions de present tindran en un futur,… I en aquest conglomerat, és en relació als altres que ens sentim infeliços. Perquè en el descobriment dels altres aprenem a reconèixe’ns a nosaltres mateixos i no ens agradarem si els nostres es valors es basen més en allò que posseïm que en allò que som. Si apreciem els superlatius i rebutgem la resta. Com podem invertir la tendència actual? Plantejant alternatives que anul·lin el sistema imperant alhora que replantejant els nostres models educatius i modificant les nostres actituds individualsm potser.. Però és tant difícil recuperar la confiança en un sistema que no deixa de donar-nos motius pel contrari.

Arribats a aquí és imprescindible un altre element, el compromís. Què ens compromet amb els altres i fins a on? es pregunta la filòsofa Marina Garcés. I continua dient que el no-compromís ens porta a viure sense ser-hi,  Compromís entès no com a la participació en causes concretes o la signatura d’un contracte amb algú, sinó a un alliberar-nos del jo per viure aquesta vida que “sense ser meva, és meva”, viure vinculats al nostre entorn, als altres, amb continuïtat i coherència amb l'objectiu de millorar-l'ho. "Comprometre’ns és prendre posició i descobrir el món i descobrir-se en el món, desplegant, també, una ètica necessària".



A partir de la xerrada El compromís, de Marina Garcés. Debats / En Comú / CCCB. 18/02/2013