2/2/14

OPTIMISME VITAL



Aura Costa, periodista especialitzada en psicologia positiva

Escriure o parlar sobre optimisme, a dia d’avui i en les actuals circumstàncies, pot semblar una temeritat, una provocació o fins i tot una obscenitat. Amb quina valentia un hom gosa sortir a plaça pública i cridar als quatre vents que cal ser més optimista? Que l’optimisme ens l’haurien d’ensenyar a l’escola, a casa, als mitjans, a les xarxes socials...? Que hauria de ser el jersei que ens posem cada matí i l’últim sobre el què reflexionem cada nit?
El risc de fer-ho és gran i deixar-ho per escrit encara més. No faltarà qui pugui titllar-me d’il·lusa, d’inconscient, de cínica, de cara dura o de caça pardals. Pot haver-hi qui s’indigni, qui deixi de llegir, qui m’enviï retalls de notícies de diari que retraten cada dia realitats dures, podrides, tristes, d’aquelles que se t’arrapen al cor primer i a la memòria després. O d’aquelles altres que et fan escopir bilis a cubells.
Estalviïnt-s’ho. Ja em conec totes les cares i cada un dels arguments dels que encara no han descobert la força de l’optimisme. Fem un tracte? Vostè, lector/a, em concedeix com a mínim el benefici del dubte durant el temps que tardi en llegir l’article i després, si ho vol, en parlem.
I si li digués que estudis científics en el marc de la psicologia positiva han demostrat que un 40% de la felicitat de les persones depèn únicament i exclusivament de l’actitud que prenguin enfront la vida, al marge de les seves circumstàncies personals, laborals, socials o de qualsevol altre mena? Que la felicitat individual depèn en gran mesura de les seves decisions, dels seus pensaments, sentiments i actes, del que conduïts per la raó o pel cor decideixin fer, dir, sentir....? Un 40% em poden dir, no és massa. En qualsevol cas és un 40% de possibilitats d’aconseguir ser més feliços, de viure amb major benestar, amb més pau, alegria, felicitat, èxits (cada u del tipus i de la manera que l’entengui). I en tot cas, qui no ho sap, o no s’ho creu, o no ho practica, està perdent aquest 40% d’oportunitats de ser, fer i estar molt millor.
En aquest camí personal que hom pot triar, el de prendre un paper actiu i responsable per provar de ser més feliç, l’optimisme, diuen els experts, hi juga un paper clau. La recerca en psicologia positiva ha trobat que els optimistes tenen més amics, els costa menys trobar parella, són més efectius a l’hora de resoldre problemes o enfrontar-se a obstacles, tenen més èxit social, aconsegueixen millors feines i un cop en elles són més valorats, es recuperen abans i aprenen més dels cops que els dona la vida i, fins i tot, hi ha evidències que gaudeixen de millor salut. Així les coses, perquè negar-se la possibilitat d’explorar l’optimisme?
Perquè l’optimisme, efectivament, es pot explorar, descobrir i cultivar. El psicòleg nord-americà Martin Seligman afirma que l’optimisme no és congènit o hereditari, sinó, en tot cas, una predisposició que, a més, atenció!, pot aprendre’s i entrenar-se. Les claus són: tenir accés a les troballes constants que estan sorgint d’algunes facultats de psicologia d’arreu del món (especialment de la Universitat de Pennsylvania), prendre la decisió ferma de voler convertir-se en una persona més optimista, començar a aplicar els exercicis i les tècniques diverses que existeixen per exercitar el múscul de l’optimisme i, a partir d’aquí, perseverar, ser constant, esforçar-se, entrenar-se a diari.... com qui vol fer una dieta, posar-se en forma al gimnàs, aconseguir una marca esportiva o aprovar un examen. El truc, ja ho saben, no és altre que focalitzar-se en la meta i treballar contínuament. I, dit així, pot semblar tasca pesada o desagraïda. Res més lluny d’això. Un cop comences a practicar l’optimisme i en veus els primers resultats, és fàcil enganxar-s’hi, perquè l’optimisme és un amant agraït que et dona força, empenta, creativitat, il·lusió...
Les circumstàncies personals, familiars, econòmiques o socials, sovint no les triem (tot i que això també seria discutible i donaria per uns quants articles més) però el que sí que podem triar SEMPRE és l’actitud amb la qual ens enfrontem a elles. Si ho fem sota el paraigües de l’optimisme, el premi és que mai hi perdem res: sempre en traiem un aprenentatge, una oportunitat, una relació nova, una mirada diferent i d’aquí se’n poden derivar noves formes de pensar, que ens reportaran sentiments diferents, que ens empenyeran a actuar de forma diversa i ecco lí que ja haurem fet una mutació interessant de la nostra realitat.    

Un article com aquest és infinitament insuficient per ni tan sols començar a exposar com pot ser de diferent la vida d’un optimista intel·ligent i el gran poder transformador que pot tenir en tots aquells que l’envolten. Així que el més pràctic, segurament, serà que els deixi uns quants noms de referència per aquells als que s’hagi despertat ni que sigui una mica de curiositat. Aquí van: Martin Seligman, Mihaly Csikszentmihalyi, Barbara Fredrickson, Daniel Goleman, Carol Craig, Bridget Grenville-Cleave...o, més a prop, Marisa Salanova, presidenta de la Sociedad Española de de Psicologia Positiva. I si encara tenen més temps, més curiositat i més ganes, consultin  el "Journal of Positive Psychology" o el "Journal of Happiness Studies" o entrin a webs com www.positivepsychology.org o a  www.actionforhappiness.org. Si ho fan, ja hauran donat un primer pas per convertir-se en persones més positives i cada persona que es deixa seduir ni que sigui una mica per aquesta manera d’entendre la vida és un més que suma a l’hora d’aconseguir un món on valgui més la pena viure-hi. Això sí, un món fet des de l’acció de l’optimista intel·ligent, no des de la contemplació de l’optimista il·lús o des de la paràlisi de l’autoanomenat realista. Per cert, l’optimista intel·ligent, segons Seligman, és aquell que ni nega ni ignora les crisis o les circumstàncies adverses, sinó que les observa, hi reflexiona, pren la seva responsabilitat sobre elles i busca i empren accions orientades al canvi amb la confiança que seran efectives. Els agrada la idea?