11/6/12

GLOBALITAT I MORALITAT


Gemma Cascón

Com a éssers humans amb consciència, hauriem de celebrar cada dia, en algun moment almenys, la nostra existència i al mateix temps recordar també que el nostre espai i temps és cohabitat per altres éssers. Aquesta consciència, que ens permet construir una visió complexa, articulada i unificada del món que ens envolta (Henry Markram) també ens dóna la capacitat de tenir pensament moral (Kathinka Evers). Què ens fa éssers morals? Què ens fa deixar de ser-ho? O simplement, què ens fa perdre la noció de moralitat?

El sociòleg Zygmunt Bauman parla de la culpa moral. “En la globalització tots depenem els uns dels altres.El que succeeix en un lloc pot tenir conseqüéncies mundials. Les nostres accions abarquen enormes distàncies d’espai i de temps. I per molt limitades localment que siguin les nostres intencions, hem de tenir en compte els factors globals. Un cop trencats la majoria de límits que ubiquen la nostra acció a un territori concret que podiem inspeccionar, supervisar i controlar, hem deixat de poder protegir-nos tant a nosaltres com als que pateixen les conseqüències de les nostres accions. Quan algún ésser humà pateix indignitat, pobresa o dolor, no podem tenir la certesa de la nostra innocència moral. No podem estar segurs de no ser-ne, en alguna mesura, responsables. Potser individualment siguem impotents, però podem fer quelcom units. El problema és que els límits de la responsabilitat que estem disposats a assumir no han anat tant lluny com els de les conseqüències de les nostres accions. La globalització significa pèrdua de poder dels Estats nacionals. L’àmbit econòmic ha aconseguit un territori extraterritorial a través del qual anar tombant amb total llibertat els petits obstacles aixecats per les dèbils potències d’allò local. Tota resposta eficaç a la globalització no pot ser més que global”.

La geògrafa Doreen Massey parla de geografies morals "Se'ns expliquen les dificultats que patim com si obeïssin a problemes de llocs concrets -Grècia, Irlanda, Espanya - quan en realitat la disfressa espacial, l'aparent contradicció entre països, oculta la contradicció bàsica entre capital i treball: la frontera política dissimula contrasts socials…Des d'una definició relacional de l'espai cada lloc és híbrid per naturalesa, de manera que les seves característiques es deriven, de manera decisiva, de les seves relacions amb els altres: això exclou qualsevol possibilitat d'establir una geografia moral dels llocs, en el sentit de considerar-ne uns de virtuosos o d'altres de perniciosos o indolents en termes econòmics o en qualsevol altres".

Actualment ens trobem amb una absència de moral en la globalitat. Les fronteres diluïdes s’han transformat en una arma de poder del capital econòmic sota la qual es defensa la necessitat de desregularització d’uns mercats que tot ho afecten. En aquest espai de relacions econòmiques, polítiques i socials, l’element de responsabilitat hauria de ser fonamental, i en canvi sembla bastant desaparegut.

Arribats a la situació actual de rescat s’hauria de fer més urgent plantejar solucions globals que tinguin en compte els interessos comuns. Caldria eliminar les diferències i competitivitat dins del conjunt europeu si el que es busca és precisament la unificació, la solidesa i el benestar social de tots. Perquè els Estats són representants del bé comú. O no?