16/7/12

ON ÉS EL VERD DE LES CIUTATS?





















Gemma Cascón

Si bé la ciutat és l’hàbitat natural en la societat moderna, el cert és que els ciutadans no ens hi acabem d’adaptar completament perquè ens genera una sèrie de problemes diversos, els quals classifiquem sota el paraigües de qualitat de vida urbana. Un dels més importants és la necessitat d’espais verds, el que Kaplan anomena “natura de la vida quotidiana”. Una necessitat reclamada fins i tot per damunt d’altres problemes com ara la brutícia, el soroll o la contaminació. Perquè la natura no és un element decoratiu més ni una moda: “vista la natura com una amenitat, pot ser reemplaçada per la tecnologia. Vista com una forma de vincle entre els humans i altres formes de vida, no té substitut” (Kaplan).

L’experiència d’estar en la natura està associada amb sentiments de relaxació, permet la oportunitat de contemplar, somiar, recordar i permet un major aprofundiment sensitiu. Estar en la natura també està associat al fet de sentir-se lliure de compromisos i trencar la rutina amb la vida diària (J.A.Corraliza). I això també serveix per als espais verds urbans. En certa manera es tracta de tornar a l’equilibri, recuperar-nos de la sobrecàrrega d’estímuls que suposa l’experiència diària i constant dels entorns urbans, grisos, mecanitzats, contaminats, estressants, angoixants, així com de les rutines i obligacions que s’hi associen.

Però aquests espais verds no només és necessari que estigun inclosos dins de la planificació urbanística de les ciutats, sinó que un cop projectats s’han de cuidar i mantenir.

Davant de casa tinc una plaça que havia sigut verda. De les poques places verdes que hi ha a la ciutat. Afortunadament queden els arbres, tot i que l’agressivitat de l’última poda en va fer perillar la vida de més d’un. La gespa però, està cada dia pitjor. Quant vaig preguntar-ne la causa a un dels jardiners que fa el manteniment em va dir que probablement era la suma de dues coses: els excrements dels gossos i la disminució del rec automàtic. Pel primer motiu s’hauria de buscar una solució. Pel que fa al segon em pregunto si és fruit de les retallades.