26/12/11

VIDES ACCELERADES, ECONOMIES TRASTOCADES






















Gemma Cascón

Com reaccionem davant del temps? Com afrontem l'experiència canviant del temps en la vida moderna? En una xerrada recent a Barcelona, el filòsof Rüdiger Safranski reflexionava sobre l'evolució accelerada que menysprea l'experiència de vida, provoca nous conflictes socials i genera la por en les persones de deixar d'estar connectat. El que s'accelera no és el temps sinó els fets. No tenim temps de viure l'experiència perquè hem de preparar-nos constantment pel canvi (desintegració de l’experiència, ho anomenava Adorno).
El que és nou és que les noves tecnologies permeten per primera vegada la simultaneïtat global. Mentre el llenguatge vinculava punts llunyans, la imatge ens dóna una proximitat enganyosa i ens crea la sensació de formar part d'esdeveniments pel simple fet de ser-ne observadors i consumidors a través de la pantalla. Se'ns permet una mínima interacció, com deixar l'opinió en blogs o xarxes socials, que amb una mica de sort generarà resposta i serà participada, però que fàcilment només ho farà de forma superficial, perquè tant excés d’informació necessita processar-se. Volem viure més d’un espai en un sol únic temps disponible i limitat. L’agenda diària individual s’ha convertit en un espai fragmentat i diversificat, que no sempre és conciliable amb la dels altres. Les hores del dia són fragments que tendeixen a omplir-se d’activitats i, com la divisió del treball, també és un fenomen socialment après. Aprenem a viure amb rellotges i obligacions horàries, a disciplinar-nos, aprenem a viure amb la mesura econòmica del temps. El temps és tan natural i tot i així tan universal com l’alienació. Provem d’alterar una mica els nostres horaris, d’incomplir-los, de viure al revés de la resta, i descobrirem que la cosa no és fàcil. Si prescindíssim dels rellotges, el temps objectiu desapareixeria (Shallis, 1982). Però els rellotges fan que el temps avanci fins i tot quan no passa res. O el que és el mateix, sembla que el temps en realitat ho és tot. Tot i que si fem cas a Borges, que ens diu que el temps està constituït per una partícula del passat i una del futur, podrem pensar que si el passat ha deixat d’existir i el futur encara no existeix, el present es composaria d’inexistències.
Tornant a aquest temps que ho és tot, com podem escapar-ne? O millor dit, com viure'l sense l'estres que genera pensar que ens en falta? La percepció conscient allarga el temps mentre que en situacions d'absència de consciència en perdem la noció. Dependrà de la nostra experiència sensorial però també del nostre context cultural. És curiós saber per exemple, que mentre els hongaresos "omplen" el temps nosaltres el "gastem".
El que està clar és que rebem una pressió temporal que varia segons la nostra situació personal. Si ho centrem en l'àmbit laboral podem generalitzar dient que els que tenen feina es queixen de la manca de temps mentre que els que estan exclosos de la societat, no saben què fer-ne.
Pel què fa a l’economia, tema candent que últimament ens pertorba més del que voldríem, es veu afectada per un problema de sincronització amb la política: funcionen a destemps. Mentre la primera pren decisions ràpides i viatja en un tren que no s’atura, la segona ho fa molt més lentament, amb parades constants. AVE versus rodalies. Cap a on es dirigeix l'economia és una qüestió que no semblen tenir-ho clar ni els que la dominen.

7 comentaris:

  1. Tot i que sempre estem en un procés de canvi, en aquests moments el canvi és molt més accelerat. Llegint el teu escrit, Gemma, dues coses em venen al cap:

    * No perdem de vista que les anomenades "noves tecnològies" han d'estar al nostre servei, no nosaltres al seu servei.

    * El temps és una creació mental; per tal quan vivim la vida a plena consciència, no és que el temps s'allargui, simplement desapareix.

    * Potser fem moltes coses al dia... però... em dedicat temps a estimar, a compartir amb els amics... a reflexionar... a gaudir en silenci... hi ha coses que sempre necessitaran el seu temps, sense acceleracions... compte no ens falti temps per "viure" el fonamentals, tot perdent-nos en allò accessori.

    Toni Carné

    ResponElimina
  2. Bon començament! Interessants reflexions per començar l'any... més a poc a poc
    C.C.

    ResponElimina
  3. Omplim el temps per comoditat. Comoditat de no "arremangar-nos" a pensar si tot el que ens omple el temps ens omple a nosaltres. I per por al buit, al no res. Tal com molt bé diu el Toni, en canvi, no dediquem temps a estimar, a gaudir de moments per estar amb la gent que ens importa, a divertir-nos perque sí, a ser coherents i honestos amb nosaltres mateixos,amb el què pensem i sentim, i amb els altres. La impaciència i la impulsivitat dominen els nostres dies i les nostres relacions.

    ResponElimina
  4. Gràcies pels ànims i els comentaris! Que el temps és una construcció mental és una mica una il•lusió per sentir-nos més lliures. Si recordem que els primers rellotges públics van aparèixer a les catedrals i posteriorment van passar a les fàbriques, aquesta tecnologia aplicada a la mesura del temps, el que fa sobretot, és possibilitar la regulació, la disciplina i el control. Potser l’estrés que ens comporta una mala gestió del temps individual ve provocada per la idea de que no sabem portar les regnes de la nostra pròpia vida. Estimar, compartir, reflexionar, el silenci... són tant necessaris!

    ResponElimina
  5. Que el millor temps t'acompanyi en aquest nou caminar!!! Endavant!

    Iolanda

    ResponElimina