Anna Recasens
A l'abril de 2012 un petit nucli format
per persones provinents de diferents àmbits de la cultura i les
plataformes socials de Sabadell, ens vàrem reunir per a parlar de la
necessitat de crear una xarxa d'intercanvi a Sabadell. En un procès de
diagnosi part icipada, vàrem engegar una recerca i
converses per tal d'establir les bases d'una xarxa activa a
curt plaç que observes les mancances d'espais
de relació a la ciutat, la prioritat d'establir una base activa en
compart ir recursos, coneixements, de transmetre eines
per l'autogestió, i d'afavorir la col·laboració. El panorama va ser
encoratjador, diverses iniciatives de la ciutat... Cooperatives de consum,
banc de temps, nucli de cooperativa integral, grups que promovien xarxes de
recursos i espais d'intercanvi, xarxes ciutadanes, assemblees de debat,
iniciatives d'ajuda mútua... van aportar les seves experiències i vàrem començar
a reunir-nos amb l'esperit de crear relacions, renovar l'esperit de treball en
comú, i de crear eines de debat i de transformació social.
A juliol de 2012 es va fer un primer mercat d'intercanvi a la Plaça Marcet. Al desembre es va presentar oficialment la XIS. Xarxa d'Intercanvi de Sabadell amb els seus primers socis part icipants.
A juliol de 2012 es va fer un primer mercat d'intercanvi a la Plaça Marcet. Al desembre es va presentar oficialment la XIS. Xarxa d'Intercanvi de Sabadell amb els seus primers socis p
La XIS neix en favor de
l’autogestió, l’autosuficiència, el coneixement lliure i compart it, la sobirania
alimentària, la transformació social; el que ens a portat a
considerar espais i propostes de treball que, des del col·lectiu, obren camí a
la construcció d’una nova sobirania popular. Recuperar la idea del procomú, com a model sostenible, que des d’una
gestió part icipada i cooperativa i des del coneixement i
acció compart its, serveix a interessos ciutadans, sense
submissió a la institució i la subvenció, aportant noves reflexions i maneres
de viure la ciutat.
El ciutadà actiu, al marge d'unes administracions que qüestionen els drets dels ciutadans i els espais comuns, rebutja la figura del consumidor, recuperant l'àmbit de la comunitat, l'escala humana del dia a dia. S'estableixen processos que recullen l’energia creativa de les persones per a transformar i construir nous espais de convivència, d’intercanvi, de vida; processos que facin de la ciutat un escenari més desitjable.
Una xarxa d'intercanvi representa persones que intercanvien serveis, béns, coneixements en un entorn local. Són xarxes de proximitat, amb decisions pactades per assemblea, i que es defineixen a part ir d'una moneda social
i/o local que permet realitzar els intercanvis i cobrir necessitats que no es
puguin dur a terme a través de la donació o el troc directe. Les xarxes d'intercanvi estan obertes a la part icipació de tothom
i obren la possibilitat d'exercitar un sistema econòmic i
relacional on les necessitats se satisfan reciprocament. Les
xarxes valoren activitats i iniciatives que l'economia actual
no té en compte, afavorint la integració i promovent
l'autonomia. En un moment
de crisi com l'actual, hom pot pensar que els sistemes alternatius d'economia
local són fruit del moment i de la necessitat. Res més lluny, des de fa molts
anys, es vénen desenvolupant aquests
tipus de xarxa amb un esperit transformador que dibuixa vies compart ides d'empoderament personal i
col.lectiu. Es tracta de reutilitzar, d'aprofitar recursos i capacitats, de
desenvolupar estrategies per l'autogestio. Sobretot, es tracta de sortir d'un
sistema caduc que serveix a uns interessos aliens a la comunitat i a les
persones.
El ciutadà actiu, al marge d'unes administracions que qüestionen els drets dels ciutadans i els espais comuns, rebutja la figura del consumidor, recuperant l'àmbit de la comunitat, l'escala humana del dia a dia. S'estableixen processos que recullen l’energia creativa de les persones per a transformar i construir nous espais de convivència, d’intercanvi, de vida; processos que facin de la ciutat un escenari més desitjable.
Una xarxa d'intercanvi representa persones que intercanvien serveis, béns, coneixements en un entorn local. Són xarxes de proximitat, amb decisions pactades per assemblea, i que es defineixen a p
En parlar
de sistemes alternatius d'economia local, més enllà de les xarxes d'intercanvi
es tracta també de posar en joc alguns conceptes a tenir compte: frugalisme, prosumidor, pràctiques
de codi obert, freeganisme, decreixement, horticultura urbana, recol.lecció
urbana, cultura maker, DIY...
Cal
repensar moltes coses. Cal fer canvis. Cal combatre, fins i tot. La creativitat
social no té límit, i la XIS és una iniciativa de transició cap un model
econòmic i relacional diferent de l'existent, que promou l'ajuda mútua, la
solidaritat i la cooperació entre els seus membres. Es basa en la confiança i
la transparència i es fundamenta en
l'intercanvi de serveis, coneixements, recursos, objectes, productes... La XIS
ha creat una moneda social i local que s'anomena Quart , per l'escriptor Pere Quart , per
afavorir els intercanvis.
Ens podeu
trobar els dilluns de 6 a 9 del vespre al LSM. Laboratori Social Metropolità,
al Taller 1 de la NauEstruch al c/ Sant Isidre 140
