Màrius Martínez, pedagog
M’explicava una col·lega de feina que hi ha tres tipologies de ciutadans i ciutadanes, les persones desinfo rmades, les sobreinfo rmades i les realment info rmades. En la societat de la Informació i la Comunicació que ens ha tocat viure és important formar part del grup de les persones info rmades, no és una qüestió trivial. Argumentem-ho.
Les persones desinfo rmades són aquelles que consumeixen imatges i emocions distribuïdes a tota hora pels grans mitjans de comunicació, essencialment a través de les pantalles (televisió però també ordinadors, mòbils, cinema i videojocs). La publicitat i un bon nombre de pel·lícules i altres productes audiovisuals exploten aquest esquema: imatges i músiques atractives per col·locar idees i emocions favorables a un producte, una ideologia o un pensament. Els programes del cor, els realities i similars mantenen a un terç de la població entretinguda i absolutament desinfo rmada.
Un segon terç de la població es passa el dia consumint la info rmació de tants mitjans com pugui abastar: en llevar-se posa la ràdio per saber les notícies del matí, si esmorza amb televisió veu les imatges d’alguna de les notícies que ha sentit, si es fa amb un diari (de distribució gratuïta o tradicional) llegeix alguna cosa més i al migdia i, sobretot, al vespre torna a mirar les notícies a la televisió per si ha canviat alguna cosa. Aquest terç disposa de molta info rmació (sovint servida per un nombre reduït de corporacions que la controlen, la filtren i la distribueixen) però si no la contrasta, la sobreinfo rmació esdevé desinfo rmació.
El tercer terç també consumeix info rmació però la contrasta i en busca l’anàlisi. En aquest procés selecciona la info rmació rellevant, en descarta la resta i complementa allò que considera interessant o important tot convertint la info rmació en coneixement . A partir d’aleshores pot situar-se en l’entorn proper i en l’entorn global i prendre decisions i accions si cal en relació a la seva situació, a la de les persones més properes o a la comunitat.
La info rmació, sobretot quan es converteix en coneixement és poder. Poder per millorar la pròpia vida i la de les persones que ens envolten. Si al segle XX primer van ser les terres, després la tecnologia i després els diners els que donaven el poder, al segle XXI és la info rmació que ens fa més lliures i més forts. Només cal pensar, per exemple, que quan hom compra un ordinador portàtil, només el 5 o el 10% del que paga té a veure amb el be material que està adquirint. L’altre 90% del preu té a veure amb el coneixement que ha fet possible aquella màquina, aquell disseny, aquella distribució i aquella comercialització, ...
Quina és l’estratègia que segueixen les persones info rmades? Com ja s’ha dit, combinen fonts i mitjans, contrasten el que diuen, busquen les anàlisis dels esdeveniments i no només un determinat relat i qüestionen les info rmacions, la seva intencionalitat i oportunitat en el temps. També es pregunten en quina mesura incorporar aquella info rmació els fa millors persones, millors ciutadans; en quina mesura els ajuda a créixer, a participar i a implicar-se en l’entorn i a partir de tot plegat, decideixen.
No vull deixar de destacar també el valor que té l’educació en la lluita per a afavorir que el col·lectiu de persones info rmades, amb coneixement sigui molt més d’un terç de la població doncs, a més de continuar essent un factor que incrementa les possibilitats de desenvolupament sociolaboral també és un factor de creixement i empoderament individual i col·lectiu. El coneixement ens fa lliures quan es construeix a partir de l’anàlisi, del contrast democràtic i participatiu de la info rmació que ens envolta en una galàxia info rmacional que s’expandeix permanentment.
