Gemma Cascón
En el
moment actual es fan indispensables dos elements clau per a ser capaços de
canviar un entorn que ens asfixia: la confiança i el compromís. Sinó recuperem
la noció de confiança ens serà difícil de conviure en una societat que pugui
basar-se en la cooperació entesa com un espai comú on es treballa, s’actua, en
benefici de la col·lectivitat Per tant ens cal prèviament re-situar-nos com a
individus dins d’aquesta col·lectivitat. No s’hi val amparar-nos sota un escut
de supervivència que ens protegeixi a nosaltres sense tenir en compte als
altres, perquè el que fem és potenciar el nostre egoïsme. Cal “deconstruïr la
noció d’egoïsme que ja va emergir a principis del segle XVIII quan es creia que
calia maximitzar només l’interès propi sense parar atenció als altres. Perquè
tornin a aparèixer els altres a la nostra societat hem de transformar l’egoïsme
en altruïsme i anar cap a una justícia social”. (Michela Marzano). Què ens fa
egoïstes? Una societat capitalista basada en la competitivitat, en les
diferències socials, en el valor dels béns materials, en el seu caràcter
efímer, en el poder, en la por, en la no mesura de les conseqüències que les
decisions de present tindran en un futur,… I en aquest conglomerat, és en
relació als altres que ens sentim infeliços. Perquè en el descobriment dels
altres aprenem a reconèixe’ns a nosaltres mateixos i no ens agradarem si els
nostres es valors es basen més en allò que posseïm que en allò que som. Si
apreciem els superlatius i rebutgem la resta. Com podem invertir la tendència
actual? Plantejant alternatives que anul·lin el sistema imperant alhora que
replantejant els nostres models educatius i modificant les nostres actituds
individualsm potser.. Però és tant difícil recuperar la confiança en un sistema que no deixa de donar-nos motius pel contrari.
Arribats a aquí és imprescindible un altre element, el compromís. Què ens compromet amb els altres i fins a on? es pregunta la filòsofaMari na Garcés. I continua dient que el no-compromís ens porta a viure sense
ser-hi, Compromís entès no com a la part icipació en causes concretes o la
signatura d’un contracte amb algú, sinó a un alliberar-nos del jo per viure
aquesta vida que “sense ser meva, és meva”, viure
vinculats al nostre entorn, als altres, amb continuïtat i coherència amb l'objectiu de millorar-l'ho. "Comprometre’ns és prendre posició i descobrir el món i descobrir-se en
el món, desplegant, també, una ètica necessària".
Arribats a aquí és imprescindible un altre element, el compromís. Què ens compromet amb els altres i fins a on? es pregunta la filòsofa
A part ir de la xerrada El compromís, de Mari na Garcés. Debats / En Comú / CCCB. 18/02/2013
